Neodarwinisme o Teoria Sintètica de l'Evolució

El redescobriment de Mendel   

Darwin va donar a conèixer l'existència de l'evolució, no obstant no va saber explicar quin era el mecanisme intern que feia canviar els éssers vius. Conèixer els postulats de Mendel li hauria permès resoldre aquest gran dubte, però encara que els dos treballessin en les seves teories a la mateixa època les investigacions de Mendel no van ser aprofitades per ningú fins a principis de segle quan van ser redescobertes. 

Es creia en una herència intermèdia en la qual cada caràcter d'un individu era el resultat de la mescla del caràcter dels dos pares. Aquest fet causava que no fos possible explicar l'herència de caràcters diferents dels caràcters dels progenitors i també la manera en la qual aquests es conservaven. A partir dels anys 20 sorgiren múltiples estudis que van servir constituir un fonament sòlid per a la teoria de l'evolució. L'aportació d'aquests autors es coneix com a teoria sintètica de l'evolució. La teoria sintètica o neodarwinisme ve a ser la justificació de la teoria de la selecció natural de Darwin  explicada amb les contribucions de la genètica, la paleontologia, la bioquímica i l'ecologia. Aquests autors proposaven com els principals motors del canvi evolutiu: les mutacions, la recombinació i la selecció natural. 

Les característiques principals del Neordarwinisme es poden resumir en els següents punts: 

• Es va rebutjar la teoria de Lamark sobre l'herència dels caràcters adquirits, gràcies a l'experiment de Weismann. Weissman va postular la teoria en la qual eren els gàmetes sexuals els encarregats de transmetre la informació gènica dels pares, el que feia impossible que els caràcters adquirits es poguessin transmetre. Per tal de demostrar-ho va fer experiments amb ratolins als quals els hi tallava la cua i els tornava a creuar. Cap dels ratolins de la nova generació va néixer amb la cua tallada, el que desmentir la teoria de Lamark.

• La selecció natural actua sobre la variabilitat genètica. Cada individu en una població es portador de diferents al·lels que seran els responsables del seu fenotip. La selecció natural és la que selecciona aquestes varietats. 
• La selecció natural condueix a canvis en el conjunt d'al·lels d'una població. Es seleccionaran aquells al·lels que confereixen més aventatges, ja que incrementaran la freqüència de reproducció dels individus que els portin. 
• Qui evoluciona és la població no els individus. La població és el conjunt d'individus de la mateixa espècie que comparteixen una àrea i poden encreuar-se entre si per originar descendència fèrtil.
• L'evolució es produeix de manera gradual. El procés perquè aparegui una espècie nova, és molt llarg.      

• Pràctica el teu anglès amb aquesta sèrie de jocs interactius relacionats amb l'evolució:  
• Laboratori Virtual per simular l'evolució de les espècies en funció a la selecció natural i l'adaptació a diferents ambients. Els teus organismes hauran de mutar per sobreviure?
• Charles Darwin's Game of Survival