L'Evolució Humana 

L'Adquisició del Bipedisme

Una de les característiques més important dels homínids és el bipedisme, que consisteix en caminar sobre dos peus, sense recolzar les mans ni els artells. 
Aquest pas de primat grimpador a bípede requereix vàries modificacions corporals que afecten principalment a l'estructura esquelètica i li van conferir a l'home tota una sèrie d'avantatges. 

Per saber més sobre la importància del bipedisme a l'evolució humana, aquí tens aquest divertit vídeo d'eduCaixa! Et convido a que el miris i a que després t'animis a resoldre la WebQuest sobre " Els 5  enigmes de l'evolució humana"  

Evolució Humana: De l'arbre al sòl 

Les proves de l'evolució 

Existeix una gran quantitat de proves que demostren que tots els éssers vius tenen un origen comú i que l'evolució és un fet inqüestionable. Anem a analitzar-les! 

Proves anatòmiques

Pot ser,aquestes siguin les proves que més informació ens poden donar, ja que reflecteixen directament les adaptacions al medi dels distints organismes.

Aquestes proves es basen en l'estudi de les estructures corporals dels organismes. Tenen la finalitat d'establir possibles relacions de parentiu.

 Es poden observar diferents tipus:

• Òrgans Homòlegs: Són aquells que tenen la mateixa estructura interna encara que la forma externa i la funció siguin diferents. Es tracta d'estructures heretades d'un antecessor comú que posteriorment es van diferenciar entre elles a partir de l'adaptació a medis diversos 

La mà d'una persona i la pota d'un gat tenen una estructura semblant però no realitzen la mateixa funció
Al igual que l'ala d'una ratapinyada i l'aleta d'una balena 

• Òrgans Anàlegs: Són aquells que fan la mateixa funció en organismes diferents, encara que tinguin un origen diferent. 

Les ales de les ratapinyades, insectes i aus realitzen funcions semblants, però no presenten la mateixa estructura interna

• Òrgans Vestigials: Són aquells que han perdut la funció. Tingueren una funció destacada en espècies predecessores, però als organismes actuals ja no s'usen o s'usen poc. 

Un exemple són els ossos pèlvics presents a les balenes

Proves Paleontològiques 

Es basen en l'estudi dels fòssils, és a dir les restes que s'han preservat d'aquells organismes que van viure al passat.

Molts tenen una certa semblança amb els organismes actuals, de vegades presenten formes intermèdies que relacionen les espècies actuals amb unes altres de fòssils més antigues,el que ens indicaria el seu parentiu evolutiu. Aquests descobriments ens demostren que unes espècies es van distribuir per d'altres i com aquestes han anat evolucionant molt lentament al llarg dels anys.

No obstant el registre fòssil és incomplet, però malgrat això en molts de casos ha permès reconstruir l'evolució de determinats organismes, en observar en ells les modificacions graduals de les seves estructures. 

El fòssil d'Archaeopteryx presenta trets de rèptil i d'au 

Proves Embriològiques

Es basen en l'estudi comparat del desenvolupament embrionari de diferents animals. Al comparar les primeres etapes del desenvolupament embrionari de molts animals, s'observa que existeixen determinades semblances que desapareixen a mesura que avança el procés. 

Proves Biogeogràfiques

Estudien l'evolució geografica de les espècies. Els organismes que viuen junts a una àrea concreta evolucionen de manera semblant, però quan determinades poblacions queden aïllades tendeixen a evolucionar cap a formes diferents.

Proves Bioquímiques

Podem saber si dues espècies tenen algun tipus de parentiu si les comparem molecularment. Si  aquestes s'assemblen molt en l'àmbit molecular, major serà el su parentiu evolutiu i a la inversa. Els mètodes més emprats actualment es basen en analitzar seqüències d'ADN i d'aminoàcids de les proteïnes. Aquest anàlisi ha permès la creació d'arbres filogenètics, en els quals queden representades aquestes relacions de parentiu. 

Neodarwinisme o Teoria Sintètica de l'Evolució

El redescobriment de Mendel   

Darwin va donar a conèixer l'existència de l'evolució, no obstant no va saber explicar quin era el mecanisme intern que feia canviar els éssers vius. Conèixer els postulats de Mendel li hauria permès resoldre aquest gran dubte, però encara que els dos treballessin en les seves teories a la mateixa època les investigacions de Mendel no van ser aprofitades per ningú fins a principis de segle quan van ser redescobertes. 

Es creia en una herència intermèdia en la qual cada caràcter d'un individu era el resultat de la mescla del caràcter dels dos pares. Aquest fet causava que no fos possible explicar l'herència de caràcters diferents dels caràcters dels progenitors i també la manera en la qual aquests es conservaven. A partir dels anys 20 sorgiren múltiples estudis que van servir constituir un fonament sòlid per a la teoria de l'evolució. L'aportació d'aquests autors es coneix com a teoria sintètica de l'evolució. La teoria sintètica o neodarwinisme ve a ser la justificació de la teoria de la selecció natural de Darwin  explicada amb les contribucions de la genètica, la paleontologia, la bioquímica i l'ecologia. Aquests autors proposaven com els principals motors del canvi evolutiu: les mutacions, la recombinació i la selecció natural. 

Les característiques principals del Neordarwinisme es poden resumir en els següents punts: 

• Es va rebutjar la teoria de Lamark sobre l'herència dels caràcters adquirits, gràcies a l'experiment de Weismann. Weissman va postular la teoria en la qual eren els gàmetes sexuals els encarregats de transmetre la informació gènica dels pares, el que feia impossible que els caràcters adquirits es poguessin transmetre. Per tal de demostrar-ho va fer experiments amb ratolins als quals els hi tallava la cua i els tornava a creuar. Cap dels ratolins de la nova generació va néixer amb la cua tallada, el que desmentir la teoria de Lamark.

• La selecció natural actua sobre la variabilitat genètica. Cada individu en una població es portador de diferents al·lels que seran els responsables del seu fenotip. La selecció natural és la que selecciona aquestes varietats. 
• La selecció natural condueix a canvis en el conjunt d'al·lels d'una població. Es seleccionaran aquells al·lels que confereixen més aventatges, ja que incrementaran la freqüència de reproducció dels individus que els portin. 
• Qui evoluciona és la població no els individus. La població és el conjunt d'individus de la mateixa espècie que comparteixen una àrea i poden encreuar-se entre si per originar descendència fèrtil.
• L'evolució es produeix de manera gradual. El procés perquè aparegui una espècie nova, és molt llarg.      

• Pràctica el teu anglès amb aquesta sèrie de jocs interactius relacionats amb l'evolució:  
• Laboratori Virtual per simular l'evolució de les espècies en funció a la selecció natural i l'adaptació a diferents ambients. Els teus organismes hauran de mutar per sobreviure?
• Charles Darwin's Game of Survival  

El Darwinisme 

La Selecció Natural 

Quant tenia 22 anys Charles Darwin va emprendre el seu  gran viatge com a naturalista a bord del vaixell HMS Beagle, acompanyat d'un llibre: Principis de Geologia. L'autor era un amic seu Charles Lyell. Lyell explicava que les característiques físiques de la terra eren el resultat de processos geològics que actuaven dia a dia durant llargs períodes de temps. Darwin donà per vàlid el pensament i assumí que els canvis biològics al passat s'expliquen per les mateixes causes que actuen en el present. D'aquí va sorgir la idea de Darwin sobre la successió i el canvi gradual al llarg del temps. L'economista Thomas Malthus, va ser una altra font d'inspiració per a Darwin. El seu llibre l'Assaig sobre el principi de població, argumentava que la quantitat d'aliment disponible limitava el creixement de les poblacions, perquè es produïa una lluita per l'accés a aquest recurs. Aquest fet va donar la idea Darwin que entre els individus es dóna una lluita per la supervivència. Una vegada va acabar l'expedició, Darwin va treballar durant anys per organitzar totes les dades dels espècimens que havia arreplegat a cada lloc on es va aturar. Gràcies a les influències de Lyell i Malthus i les seves dades del viatge Darwin va començar a desenvolupar la seva teoria de la Selecció Natural.  

Cap al 1958, va rebre una carta d'un jove naturalista Alfred Wallace. A la carta li parlava de les seves idees sobre l'evolució de les espècies i la selecció natural. Wallace havia arribat a les mateixes conclusions que Darwin de manera independent durant el mateix període. El 1958 publicaren conjuntament un article de Wallace sobre l'evolució i un resum de la teoria evolucionista de Darwin la Selecció Natural del seu del seu manuscrit L'origen de les espècies.

La col·laboració amb Wallace va suposar un suport molt important per Darwin, ja que el va ajudar a confirmar els seus plantejaments i les seves teories, de manera que va fer que  s'animés a publicar el seu famós llibre l'any 1859.  

El Darwinisme es centra en els següents postulats: 

La teoria de Darwin va generar molta polèmica
i no tothom la va veure amb bons ulls, pel que va
der objecte de crítiques i bromes com la de la
fotografia.

• Les formes de vida no són estàtiques, evolucionen. Les espècies canvien contínuament, unes s'originen i d'altres s'extingeixen. 
• El procés d'evolució és gradual, lent i continu.
• Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'un avantpassat comú. Tots els organismes vivents poden remuntar-se a un origen únic de la vida. 
• La Selecció Natural:  
• Existeix entre els organismes una lluita per la supervivència 
• Entre els individus d'una població existeix variabilitat 
• El medi selecciona els organismes millor adaptats 
• 
  

Juga amb l'evolució

Pràctica la Selecció natural amb aquests dos entretinguts jocs! 

- El Joc de la Selecció Natural! 
- El Joc de l'evolució

La primera Teoria Evolutiva 

El Lamarkisme

Lamarck va ser el primer parlant clarament d'evolució. Per això va partir de les idees de l'avi de Charles Darwin, Erasmus Darwin. És important no contraposar la teoria proposada per Lamark amb la de Darwin, posat que aquest darrer va partir de la teoria Lamarkista per establir la seva pròpia teoria evolutiva. D'aquesta manera Lamark va ser un referent per Darwin. 

La teoria evolucionista de Lamark bàsicament té 4 idees principals:

• Existeix l'evolució de les formes de vida i aquesta té una direcció clara: donar lloc a formes més complexes. 'Els individus tendeixen cap a la perfecció' 
• Les adaptacions al medi són causa de l'ús i el desús dels òrgans: l'ús repetit d'un òrgan produeix el seu desenvolupament  i així els organismes evolucionen adaptant-se als canvis de l'entorn mitjançant la modificació de determinats òrgans en funció del seu ús o falta d'ús.
• La funció crea l'òrgan. Si les condicions ambientals canvien, sorgiran òrgans totalment nous per adaptar-se a aquestes. 
• Les característiques adquirides durant l'existència d'un individu que milloren la vida s'hereten.

Què és l'evolució?  

Evolució significa canvi

L'evolució  són les variacions en l'herència genètica i fenotípica de les poblacions al llarg de les generacions a partir d'un avantpassat comú universal que va existir fa entre 3.500 i 3.800 milions d'anys.

Aquest fet ha causat que es generi una gran diversitat de formes de vida, les quals s'han anat adaptant als diferents ambients i a les diferents condicions de l'entorn.

Molts pensareu que l'evolució és un mite però de fet existeixen proves documentades, teories i fets que ho demostren! No et preocupis, a poc a poc en aquest Blog les aniràs descobrint. 

De moment aquí tens un vídeo perquè et quedi més clar que és això de l'evolució: 

Narració de Paul Andersen pel portal TED, on es descriu l'evolució biològica